Bruscha

S.F. — Anca Brusca o Brossa. Dialetalment Brústia.
|| 1. Instrument doperad per snetar o polir, formad solitament d'un mànic de legn o de plàstica e una part płena de "deînt" mòrbîd de metall o de plàstica. Sinònim de spaceta. V. Spaceta.

Etimologia:
Del latin volgar bruscia, del latin clàssic brusca, medem significad.

Transcricion fonémica ^{(squiça quí)}:
· brÿsʧă, brusʧa
· brÿskă
· brọsă
· brystjă

Pronóncia:
· Occidental: AFI [ˈbrysʧa], [ˈbryʃʧa]
· Oriental: AFI [ˈbrøsʧa], [ˈbrøʃʧa]
· Nòrd-Occidental, poscłavin: AFI [ˈbryʃka]
· Piemontés: AFI [ˈbrusa]
· livignasc: AFI [ˈbruʃʧa]
· novarés, sondrasc: AFI [ˈbrystja], [ˈbryʃtja]
· bagòss: AFI [ˈbrøska]

Gèner e númer:
Femenin plural: Brusche, Brusque, Brosse (e Brústie).
Mascolin singolar: Bruschon, Bruscon, Brosson (e Brustion).
Mascolin plural: Bruschoîn (Bruschôn), Bruscoîn (Bruscôn), Brussoîn (Brussôn)...

Variaînt gràfique stòrique:
Brus'cia, Brüs'cia, Brus-cia, Brös'cia, Brös-cia, Brösca, Brüsca, Bröhcia.

Sinòniîm:
Spaceta, Ramaceta.

Traducion:
Italian: Spazzola; Occitan: Brossa (?); Catalan: Raspall; Francés: Brosse; Castilhan: Cepillo; Portugués: Escova; Galician: Cepillo; Rumén: Perie; Inglés: Brush.